Però algú no era sinó un somni.

Somie somnis que s'enlairen, somnis que volen, que fugen de la meua ment, que revolen i no es cansen, i no em cansen. Somnis per somniar, somnis per fugir, somnis per partir, somnis per marxar. Somnis que no s'esgoten, que no s'acaben, somnis que mai no naixen, que s'inventen, que es creen i defugen. Somnis que es perden, que s'obliden, que el temps esborra de nos ments, que sols tenim quan en som nens. Somnis que no s'acompleixen, somnis que plorem, que aclamem, somnis que fervorosament somiem. Desitjos, voluntats, plans, il·lusions, històries, persones, amor, raons, un viure, un sobreviure. Somnis. Somie paisatges, somie viatges, somie mirades, la teua mirada, somie els teus ulls, somie que som un, somie el teu cos a la vora del riu, somie els teus llavis, somie que somrius. Algú em va dir un dia que mai no em cansara de somniar, que somiaríem junts, que moriríem sense no haver obert mai els ulls. Però algú no era sinó un somni, un somni que es va enlairar, que va fugir, que va partir, que va marxar. Un somni que vaig plorar, un conte que el temps va esborrar, uns ulls que vaig obrir, un cor que vaig tancar.